Eduardo Montagut

Inserim quatre articles del Codi Civil de 1958 on es pot comprovar la desigualtat legal entre l’home i la dona durant el franquisme:
Article 57. L’home ha de protegir la dona i aquesta ha d’obeir l’home.
Article 58. La dona està obligada a seguir l’home on aquest fixi la seva residència.
Article 59. L’home és l’administrador dels béns del matrimoni.
Article 60. L’home és el representant de la seva dona.

En el primer article comprovem el paper diferent dels esposos en el matrimoni, des d’un acusat paternalisme. L’home té com a missió la protecció de l’ésser més desvalgut en la concepció tradicional del sexe femení. En contraprestació, l’esposa ha d’obeir. La dona vindria a ser una mena de menor. Una altra obligació de l’esposa és seguir l’home on aquest decideixi que se fixi la residència comuna. Segons aquesta disposició es podria perseguir legalment a una dona que es negués a conviure en el mateix llar. Per descomptat, la dona no té veu ni vot en aquesta presa de decisions, almenys, segons es disposa en el Codi. La condició de menor de la dona es reafirma en els dos últims articles: l’home administra els béns del matrimoni i representa legalment a l’esposa.