Eduardo Montagut

Com és sabut, la capital de la República d’Àustria en el període d’entreguerres fins al 1934 va suposar un veritable laboratori de les polítiques socials de la socialdemocràcia gràcies a les seves victòries electorals municipals. En aquest article ens acostem a com els socialistes vienesos van desenvolupar una especial atenció cap als infants gràcies a l’interès mostrat pels socialistes espanyols per aquestes qüestions, al reflectir aquesta realitat a través d’El Socialista. No oblidem mai que el socialisme espanyol va tenir en el municipalisme un dels seus eixos d’actuació perquè considerava que era un àmbit on es podien exercir polítiques concretes en benefici de les classes humils de la societat. Saber el que ocorria en altres llocs amb administracions municipals socialistes era molt important.

Donada la clara incorporació de la dona al món laboral les autoritats municipals socialistes vieneses van establir una intensa política cap a la infància. Aquesta atenció començava, realment, abans de néixer. Les dones embarassades rebien un equip necessari per al futur nadó, a més de percebre un “socors” durant les primeres quatre setmanes posteriors al part.

L’atenció sanitària de mares i infants estava garantida a Viena gràcies a una xarxa de trenta-quatre dispensaris. Sembla ser, un dels objectius prioritaris era lluitar contra la sífilis.

La Municipalitat de Viena havia posat en marxa a l’altura de 1931 noranta jardins d’infants; setanta-sis d’ells estaven oberts des de les set del matí a sis de la tarda. Als jardins hi havia espais coberts on els infants s’acollien quan hi havia mal temps. Als jardins se’ls donava d’esmorzar i dinar per tres xílings, que, al canvi espanyol del moment, suposaven quatre pessetes, encara que hi havia moltes famílies que pagaven menys, i, en realitat, el 64% no pagava res. Imaginem que aquestes decisions depenien del nivell d’ingressos.

Una altra preocupació dels socialdemòcrates tenia a veure amb les vacances infantils. Si en 1923 les tres cinquenes parts dels infants es quedaven a la capital a l’estiu perquè les seves famílies no podien emprendre vacances, a principis dels anys trenta s’havia canviat la proporció. Cent mil infants vienesos anaven al camp a l’estiu.

La socialdemocràcia austríaca L’atenció sanitària de mares i infants estava garantida a Viena gràcies a una xarxa de trenta-quatre dispensaris. Sembla ser, un dels objectius prioritaris era lluitar contra la sífilis.

Però, a més, en totes les maternitats i clíniques s’havien habilitat serveis permanents d’assistència social municipal.

Els infants que necessitaven cures especials eren atesos en una “bressol central”, on eren sotmesos a una quarantena, per després ser remesos a altres establiments sanitaris segons l’edat i l’estat de la seva salut.

La preocupació sanitària era molt intensa, ja que les escoles municipals eren visitades setmanalment pel denominat metge escolar. A més, durant un any se’ls sotmetia a revisions per descobrir possibles malalties hereditàries.

Els infants amb “deficiències”, en terme de l’època eren atesos en un centre específic, en el castell imperial de Wilhelminenberg, que va ser transformat perquè els infants gaudissin “allí d’espai, de llum, d’atencions, d’higiene”.

Hem consultat el número 7038 d’El Socialista, del 30 d’agost de 1931.