Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.

«Tardes de soledat» guanya la Conxa d’Or al Festival de Cinema de Sant Sebastià

En una destacada cerimònia al Festival de Cinema de Sant Sebastià, el cineasta català Albert Serra s’ha emportat la Conxa d’Or amb el seu documental «Tardes de soledat», centrat en el món de la tauromàquia i protagonitzat pel torero Andrés Roca Rey. Aquest premi posiciona a Serra a la cima del certamen en la seva primera incursió a la secció oficial, complementant la seva ja impressionant trajectòria que inclou un premi especial del jurat a la secció Un Certain Regard de Cannes per la seva pel·lícula «Liberté».

El documental, que va generar controvèrsia fins i tot abans de la seva estrena a causa d’una petició del PACMA (Partit Animalista Amb el Medi Ambient) perquè fos retirat del festival, ha estat defensat pels organitzadors i ha trobat ressò en el públic i la crítica pel seu audaç enfocament en un tema tan polaritzant com la tauromàquia.

Albert Serra va dedicar el premi al seu equip i als protagonistes de la seva pel·lícula, agraint especialment l’obertura i l’accés que li van permetre acostar-se amb un alt grau d’intimitat a aquest esquerp món. «Només el cinema d’autor, amb un caràcter osat, pot atrevir-se a anar al fons de qualsevol qüestió, inclosa aquesta», va afirmar Serra en rebre el seu premi.

A més del premi principal, el festival també va reconèixer a Patricia Lopez Arnaiz, qui es va emportar la Conxa de Plata a la millor interpretació pel seu paper a «Els destellaments», de Pilar Palomero. Lopez Arnaiz interpreta a una dona que ha de reconnectar amb el seu exmarit a causa del seu estat de salut, una actuació que ha cimentat la seva reputació com una de les actrius més destacades del cinema espanyol contemporani.

En la categoria de direcció, Pedro Martín-Calero va compartir ex aequo el premi a Millor Direcció amb la seva òpera prima «El plor», un llargmetratge de terror que explora la maledicció que sembla perseguir diverses generacions de dones en una família, protagonitzat per Ester Expósito, entre d’altres.

«La guitarra flamenca de Yerai Cortés», primer treball cinematogràfic d’Antón Álvarez (C. Tangana), també va ser reconegut amb una menció del jurat a la secció Nous Directors, destacant la diversitat i riquesa de la proposta cinematogràfica presentada en aquesta 72a edició del festival.

El festival va concloure amb una crida a la contínua exploració del cinema com a mitjà d’expressió artística i crítica, i va reafirmar el seu compromís amb la promoció de noves veus i perspectives en el panorama cinematogràfic global.


Descubre más desde Isidora Cultural

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

Related Posts

¿Tratar a ChatGPT como a un cuñado sabelotodo o como a un becario aplicado?

José P. Garcia Sabater, Universitat Politècnica de València La revolución que la IA promete generar en nuestro trabajo no la provoca la herramienta, sino nuestra actitud ante ella. No es…

Read more

La Fundación Juan Negrín estrena “España peregrina”, una pieza musical inédita hallada en su Archivo

Fuente: Fundación Juan Negrín →La partitura, subtitulada “Canción del destierro”, está datada en 1945 y fue dedicada a Negrín por sus autores →Los músicos Claudia Guerra y Daniel León, integrantes…

Read more

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Los textos de Opinión

María Zambrano: pensar a fuego lento

María Zambrano: pensar a fuego lento

Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

La tarde en que Borges vaticinó su muerte

La tarde en que Borges vaticinó su muerte

Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

Rearme

Rearme

Limerencia: el lado oscuro del amor

Limerencia: el lado oscuro del amor
España desestimada

La vacuidad, el individuo y el ser social

La vacuidad, el individuo y el ser social
Detección de la violencia en etapas

Las mujeres en el imperio español (III)

Las mujeres en el imperio español (III)

Redescubriendo a Dacia Maraini

Redescubriendo a Dacia Maraini

Descubre más desde Isidora Cultural

Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

Seguir leyendo

Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.