Escrit per Eduardo Montagut

Continuem amb el nostre estudi de l’Imperi turc-otomà després de tractar les qüestions polítiques en un article anterior.

Malgrat el clar absolutisme del sultà, va existir un ampli desenvolupament social a l’Imperi turc-otomà, com ho demostren les nombroses societats de caràcter religiós o millet i els poderosos gremis artesanals. Aquestes societats o grups tenien una àmplia autonomia organitzativa, sempre que respectessin el caràcter absolut del sultà.

Un altre dels trets socials del món otomà era la tolerància religiosa i cultural que es fomentava des del poder, tenint en compte la heterogeneïtat de pobles i cultures que acabaven integrats a l’Imperi, que a més enquadrava un percentatge molt alt de cristians als Balcans i Armènia.

L’Imperi turc-otomà es va caracteritzar pel desenvolupament d’institucions culturals que unien les tradicions turques, la influència de l’Islam i les aportacions de l’enorme varietat de pobles que el formaven.

La llengua oficial era el turc, un idioma d’origen altaic, que s’escribia en alfabet àrab, tot i que no ho era. Però, donada la diversitat de pobles, sempre es parlaven moltes llengües: àrab, persa, hongarès o serbo-croat.

Els turcs van aixecar importants edificis amb cobertes de voltes i cúpules circulars. L’arquitectura turca deu molt a la figura de Sinan, arquitecte de Solimà.

Com que era una civilització musulmana, les arts plàstiques no van tenir un gran desenvolupament, centrant-se en l’artesania que, durant segles, va ser de les més apreciades al món. També es van destacar en la tècnica dels rajoles, d’influència persa, i en les catifes. La cal·ligrafia va tenir un especial desenvolupament en l’aspecte decoratiu.