por Eduardo Montagut

L’escocès William Ogilvie (1736-1819) va ser professor de literatura clàssica a la Universitat d’Aberdeen, tot i que la seva passió va ser l’agricultura, tant pel que fa a l’estructura de la propietat com als aspectes més purament agrícoles.

Ogilvie ha deixat una obra que condensa les seves idees, Assaig sobre el Dret de Propietat sobre la Terra, publicada de forma anònima l’any 1782. Per a Ogilvie, la propietat era l’origen de la misèria dels camperols, i seria la principal causa de la infelicitat dels homes, més que la tirania dels reis, el poder del clergat o els “enredos” dels homes de lleis. Tots els homes tenien un dret inalienable a una part igual de la terra. L’Estat tenia l’obligació de fer respectar aquesta llei natural. És evident la influència de Locke, però també de la fisiocràcia francesa, perquè Ogilvie defensa que l’agricultura és la font de riquesa més que la manufactura, i perquè valora el treball i les millores introduïdes pel pagès. Així doncs, està conjugant o conciliant igualtat amb treball.

Ogilvie no va aprofundir gaire més enllà, i en les seves formulacions hi havia un evident arcaïsme, especialment quan no valorava la producció industrial, però estava invocant un nou ordre social perquè defensava la distribució de la terra i dels productes del camp, acabant amb el monopoli dels terratinents. Aquest ordre estaria format per agricultors amb petites propietats inalienables i hereditàries.

24/9/2024