Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.

Pedro G. Romero, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2024


20/09/2024
El jurat ha destacat l’artista «per una trajectòria consolidada, l’obra artística, intel·lectual i material de la qual abasta múltiples camps de sentit i formats aparentment oposats (escultura, cinema, produccions arxivístiques, performances, etc.), integrant les pràctiques curatorials i de recerca en el seu quefer artístic».

Pedro G. Romero
Pedro G. Romero ha estat guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, a proposta del jurat reunit avui. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura, està dotat amb 30.000 euros.

El jurat ha destacat l’artista «per una trajectòria consolidada, l’obra artística, intel·lectual i material de la qual abasta múltiples camps de sentit i formats aparentment oposats (escultura, cinema, produccions arxivístiques, performances, etc.), integrant les pràctiques curatorials i de recerca en el seu quefer artístic».

A més, el jurat ha assenyalat que, en la seva obra, «Pedro G. Romero aconsegueix atendre, rescatar i reinsertar en la nostra esfera pública la cultura popular en les seves expressions més ingovernables, investigant de manera genealògica les manifestacions estètiques i simbòliques d’aquelles comunitats a les quals se’ls va usurpar o no se’ls va reconèixer un espai de representació. Les seves metodologies han obert nous camps en les pràctiques artístiques més enllà de la crítica institucional».

El jurat també ha considerat «els fets destacats de la seva carrera durant l’any passat 2023, amb exposicions referencials com ‘popular’ (octubre 2023 – abril 2024), IVAM, València, ‘A de Arxipèlag’ (juny – setembre 2023), a Es Baluard, Palma de Mallorca o peces fílmiques com ‘Lo que va per sota’ (2023-2024) MACBA, Barcelona».

Alhora, el jurat ha destacat entre els seus projectes «l’‘ARXIU FX’, un fons documental i una màquina de pensar a partir de les imatges de la iconoclàstia a Espanya entre 1845 i 1945, entroncant-les amb les avantguardes. Les qüestions d’estètica, coneixement i violència han interessat a Pedro G. Romero des de sempre i s’han materialitzat en multitud d’obres i exposicions com ‘Tractat de Pau’, 2016. El seu altre projecte de llarg recorregut és ‘Màquina P.H.’, que ha aconseguit ampliar el camp de l’art amb la introducció de les potències del gest, el cos, el llenguatge i la música, del flamenc amb claus totalment noves. El gir performatiu al nostre país no es pot entendre sense la seva feina».

Finalment, el jurat ha expressat que Pedro G. Romero «treballa transformant estructures de coneixement, formes de presència i acció en el món, en la comunitat, amb els altres, amb molts altres, generalment exclosos de la forma social hegemònica. Així mateix, ha incorporat una sensibilitat feminista des d’un pensament de la cultura popular i l’invisibilitzat».

El premi va reconèixer en la seva passada edició Teresa Lanceta, unint-se a una àmplia llista de guardonats, entre els quals es troben Rogelio López Cuenca, Dora García, José María Yturralde, Àngels Ribé, Ángel Bados, Ángela de la Cruz o Juan Hidalgo, entre altres.

Biografia
Pedro G. Romero (Aracena, Huelva, 1964) és investigador, comissari i editor, i artista des de 1985. A través dels seus projectes ‘Arxiu F. X.’ i la ‘Màquina P.H.’ promou, des dels anys 90, la Plataforma Independent d’Estudis Flamencs Moderns i Contemporanis (PIE.FMC) l’objectiu principal de la qual és ampliar el camp d’estudi del flamenc amb eines provinents de l’estètica, la història de l’art, els estudis visuals i l’antropologia i la sociologia. A més, ha impulsat projectes a escala europea, com ‘forma-de-vida’, sobre l’art en flamencs, gitanos i romanís per a la Bergen Assembly a Noruega i la Kunstverein de Stuttgart (Alemanya).

La incorporació de la dansa i l’escriptura al seu treball artístic fan d’ell un pioner en pràctiques de cos. En el seu treball reflexiona de forma contínua sobre l’ús i l’administració ideològica de les imatges, analitzant esdeveniments històrics, les avantguardes artístiques, el flamenc, els conceptes i imaginaris sobre les cultures populars, l’economia, les polítiques culturals, les formes d’especulació urbana, etc. A més, la seva obra també recull el seu interès per l’experimentació poètica i invencions lingüístiques, aconseguint amb les seves propostes treballar tant en els marges com des del centre de les institucions, ocupant-se amb el mateix interès pel culte o el popular, unint el poètic i el polític.

Al llarg de la seva àmplia trajectòria, les seves obres han pogut veure’s a Dokumenta de Kassel (2017), Bergen Assembly (2019), Museu Nacional Reina Sofia (2022), Es Baluard (2023), Biennals de Sidney i Coimbra (2023). Com a comissari cal destacar l’exposició ‘Popular’ a l’IVAM (2023-2024), ‘Tractat de Pau’, per a la Capitalitat Cultural de Sant Sebastià (2016), ‘Màquines de Viure’ (2017), o ‘Aplicació Murillo’ (2018), així com a la Biennal de São Paulo (2014).

Jurat
El jurat, presidit per Isaac Sastre de Diego, director general de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura i Esport, i actuant com a vicepresidenta, Mercedes Roldán Sánchez, sotsdirectora general de Museus Estatals, ha estat format per Teresa Lanceta Aragonés, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2023; Sandra Marques Guimarães, directora del Museu Helga de Alvear; Tania Safura Adam Mogne, investigadora, comissària i fundadora de la plataforma cultural Radio África; María Rosa Ferré Vázquez, codirectora Fundació TBA21 | Thyssen-Bornemisza Art Contemporary; Javier Montes García, escriptor i crític; Núria Pilar Enguita Mayo, directora artística del MAC/CCB, Museu d’Art Contemporani de Lisboa; Germán Labrador Méndez, catedràtic de la Universitat de Princeton; Isabel Domènech Ibáñez, catedràtica de Belles Arts, investigadora i artista visual, a proposta de Dones en les Arts Visuals.


Descubre más desde Isidora Cultural

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

  • Related Posts

    Leonor Plantagenet: una reina inglesa en el trono de Castilla

    Marta Poza Yagüe, Universidad Complutense de Madrid En septiembre de 1170 se celebraron en Tarazona (actual provincia de Zaragoza, España) los esponsales entre Alfonso VIII, rey de Castilla, y Leonor…

    Read more

    «José Ingenieros, un intelectual, tal vez olvidado» por Andrés Cascio

    De aquellos que vegetan moldeados por el medio «La imitación es la forma más sincera de admiración con la que puede pagar la mediocridad a la grandeza». Oscar Wilde José Ingenieros (1877–1925)…

    Read more

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Los textos de Opinión

    El «gran hermano» del registro de viajeros

    El «gran hermano» del registro de viajeros

    ¿Por qué es necesaria la socialdemocracia?: la vigencia del estado del bienestar, por Eduardo Montagut

    ¿Por qué es necesaria la socialdemocracia?: la vigencia del estado del bienestar, por Eduardo Montagut

    Las críticas veladas de «Au moulin de la galette», un oleo sobre lienzo de Ramón Casas (1866-1932)

    Las críticas veladas de «Au moulin de la galette», un oleo sobre lienzo de Ramón Casas (1866-1932)

    Contracaras: los peligros de la psicología positiva

    Contracaras: los peligros de la psicología positiva

    Fraseología y código restringido: pilares en el dominio del español

    Fraseología y código restringido: pilares en el dominio del español

    Temu y el desafío ético: cumplimiento de los derechos del consumidor en grandes plataformas digitales

    Temu y el desafío ético: cumplimiento de los derechos del consumidor en grandes plataformas digitales

    El universo del Principito, una reflexión sobre la odisea espiritual del migrante, por Rosa Amor

    El universo del Principito, una reflexión sobre la odisea espiritual del migrante, por Rosa Amor

    Amnesia, por Rosa Amor

    Amnesia, por Rosa Amor

    ¿Para qué sirve el patriotismo en España?

    ¿Para qué sirve el patriotismo en España?

    IA y el futuro del trabajo: navegando entre la promesa de progreso y el desafío de la equidad

    IA y el futuro del trabajo: navegando entre la promesa de progreso y el desafío de la equidad

    Los días cotidianos, el fígaro aniquilador, vericuetos, por Rosa Amor del Olmo

    Los días cotidianos, el fígaro aniquilador, vericuetos, por Rosa Amor del Olmo

    ¿Quién es hoy samaritano y quién judío?, por Rosa Amor

    ¿Quién es hoy samaritano y quién judío?, por Rosa Amor

    Descubre más desde Isidora Cultural

    Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

    Seguir leyendo

    Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.