20/09/2024
El jurat ha destacat l’artista «per una trajectòria consolidada, l’obra artística, intel·lectual i material de la qual abasta múltiples camps de sentit i formats aparentment oposats (escultura, cinema, produccions arxivístiques, performances, etc.), integrant les pràctiques curatorials i de recerca en el seu quefer artístic».

Pedro G. Romero
Pedro G. Romero ha estat guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, a proposta del jurat reunit avui. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura, està dotat amb 30.000 euros.

El jurat ha destacat l’artista «per una trajectòria consolidada, l’obra artística, intel·lectual i material de la qual abasta múltiples camps de sentit i formats aparentment oposats (escultura, cinema, produccions arxivístiques, performances, etc.), integrant les pràctiques curatorials i de recerca en el seu quefer artístic».

A més, el jurat ha assenyalat que, en la seva obra, «Pedro G. Romero aconsegueix atendre, rescatar i reinsertar en la nostra esfera pública la cultura popular en les seves expressions més ingovernables, investigant de manera genealògica les manifestacions estètiques i simbòliques d’aquelles comunitats a les quals se’ls va usurpar o no se’ls va reconèixer un espai de representació. Les seves metodologies han obert nous camps en les pràctiques artístiques més enllà de la crítica institucional».

El jurat també ha considerat «els fets destacats de la seva carrera durant l’any passat 2023, amb exposicions referencials com ‘popular’ (octubre 2023 – abril 2024), IVAM, València, ‘A de Arxipèlag’ (juny – setembre 2023), a Es Baluard, Palma de Mallorca o peces fílmiques com ‘Lo que va per sota’ (2023-2024) MACBA, Barcelona».

Alhora, el jurat ha destacat entre els seus projectes «l’‘ARXIU FX’, un fons documental i una màquina de pensar a partir de les imatges de la iconoclàstia a Espanya entre 1845 i 1945, entroncant-les amb les avantguardes. Les qüestions d’estètica, coneixement i violència han interessat a Pedro G. Romero des de sempre i s’han materialitzat en multitud d’obres i exposicions com ‘Tractat de Pau’, 2016. El seu altre projecte de llarg recorregut és ‘Màquina P.H.’, que ha aconseguit ampliar el camp de l’art amb la introducció de les potències del gest, el cos, el llenguatge i la música, del flamenc amb claus totalment noves. El gir performatiu al nostre país no es pot entendre sense la seva feina».

Finalment, el jurat ha expressat que Pedro G. Romero «treballa transformant estructures de coneixement, formes de presència i acció en el món, en la comunitat, amb els altres, amb molts altres, generalment exclosos de la forma social hegemònica. Així mateix, ha incorporat una sensibilitat feminista des d’un pensament de la cultura popular i l’invisibilitzat».

El premi va reconèixer en la seva passada edició Teresa Lanceta, unint-se a una àmplia llista de guardonats, entre els quals es troben Rogelio López Cuenca, Dora García, José María Yturralde, Àngels Ribé, Ángel Bados, Ángela de la Cruz o Juan Hidalgo, entre altres.

Biografia
Pedro G. Romero (Aracena, Huelva, 1964) és investigador, comissari i editor, i artista des de 1985. A través dels seus projectes ‘Arxiu F. X.’ i la ‘Màquina P.H.’ promou, des dels anys 90, la Plataforma Independent d’Estudis Flamencs Moderns i Contemporanis (PIE.FMC) l’objectiu principal de la qual és ampliar el camp d’estudi del flamenc amb eines provinents de l’estètica, la història de l’art, els estudis visuals i l’antropologia i la sociologia. A més, ha impulsat projectes a escala europea, com ‘forma-de-vida’, sobre l’art en flamencs, gitanos i romanís per a la Bergen Assembly a Noruega i la Kunstverein de Stuttgart (Alemanya).

La incorporació de la dansa i l’escriptura al seu treball artístic fan d’ell un pioner en pràctiques de cos. En el seu treball reflexiona de forma contínua sobre l’ús i l’administració ideològica de les imatges, analitzant esdeveniments històrics, les avantguardes artístiques, el flamenc, els conceptes i imaginaris sobre les cultures populars, l’economia, les polítiques culturals, les formes d’especulació urbana, etc. A més, la seva obra també recull el seu interès per l’experimentació poètica i invencions lingüístiques, aconseguint amb les seves propostes treballar tant en els marges com des del centre de les institucions, ocupant-se amb el mateix interès pel culte o el popular, unint el poètic i el polític.

Al llarg de la seva àmplia trajectòria, les seves obres han pogut veure’s a Dokumenta de Kassel (2017), Bergen Assembly (2019), Museu Nacional Reina Sofia (2022), Es Baluard (2023), Biennals de Sidney i Coimbra (2023). Com a comissari cal destacar l’exposició ‘Popular’ a l’IVAM (2023-2024), ‘Tractat de Pau’, per a la Capitalitat Cultural de Sant Sebastià (2016), ‘Màquines de Viure’ (2017), o ‘Aplicació Murillo’ (2018), així com a la Biennal de São Paulo (2014).

Jurat
El jurat, presidit per Isaac Sastre de Diego, director general de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura i Esport, i actuant com a vicepresidenta, Mercedes Roldán Sánchez, sotsdirectora general de Museus Estatals, ha estat format per Teresa Lanceta Aragonés, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2023; Sandra Marques Guimarães, directora del Museu Helga de Alvear; Tania Safura Adam Mogne, investigadora, comissària i fundadora de la plataforma cultural Radio África; María Rosa Ferré Vázquez, codirectora Fundació TBA21 | Thyssen-Bornemisza Art Contemporary; Javier Montes García, escriptor i crític; Núria Pilar Enguita Mayo, directora artística del MAC/CCB, Museu d’Art Contemporani de Lisboa; Germán Labrador Méndez, catedràtic de la Universitat de Princeton; Isabel Domènech Ibáñez, catedràtica de Belles Arts, investigadora i artista visual, a proposta de Dones en les Arts Visuals.