En un gir inesperat que complica encara més el panorama internacional d’Espanya, Mèxic ha exclòs Felip VI de la llista d’invitats a la presa de possessió de la presidenta electa Claudia Sheinbaum, programada per al pròxim 1 d’octubre a Ciutat de Mèxic. Aquest fet ha desfermat no només una crisi diplomàtica, sinó també un debat intern a Espanya sobre la representació internacional del monarca.

El Govern d’Espanya, declarant inacceptable la decisió de Mèxic, ha optat per una postura ferma, decidint no participar en la cerimònia a cap nivell. Aquesta posició ha rebut el suport del Partit Popular (PP), amb el seu portaveu Borja Sémper emfatitzant la necessitat de respecte cap al rei i, per extensió, cap a Espanya. «Si Sa Majestat el Rei no està convidat, Espanya no està convidada, lògicament», va afirmar Sémper, subratllant la figura de Felip VI com a cap d’Estat.

D’altra banda, la vicepresidenta Yolanda Díaz i altres membres de Sumar han acatat la decisió del Ministeri d’Exteriors, tot i que han expressat el seu desig que el Govern hagués estat representat en l’esdeveniment. Aquesta situació ha obert el debat sobre si és adequat que el monarca representi Espanya a l’exterior, especialment quan no és un càrrec electe.

El secretari general del PCE i diputat de Sumar, Enrique Santiago, va ser més crític, descrivint la monarquia com «una anacrònica càrrega que ens dóna problemes quan no ens fa avergonyir». En les seves paraules, «Espanya estaria molt ben representada per autoritats elegides democràticament». Aquesta opinió reflecteix una creixent insatisfacció amb la diplomàcia tradicional monàrquica, especialment en un context on les relacions internacionals haurien de basar-se en el respecte mutu i els drets humans.

Sheinbaum va justificar la seva decisió de no convidar el rei per la manca de resposta a la carta enviada pel president sortint, Andrés Manuel López Obrador, al març de 2019, on es demanaven disculpes per la conquesta de Mèxic. Aquesta decisió ha portat Espanya a enfrontar-se a crisis diplomàtiques amb diversos països, incloent Mèxic, Veneçuela, l’Argentina, Israel i Algèria, complicant encara més el seu escenari internacional.

El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha sol·licitat comparèixer davant la Comissió d’Exteriors del Congrés per explicar aquesta decisió, destacant la defensa del cap d’Estat com una reacció «lògica, clara i contundent». Mentrestant, líders de Podemos com Ione Belarra i Pablo Fernández han criticat la vinculació de la política exterior espanyola amb la monarquia, suggerint que això podria estar alienant Espanya de potencials aliats estratègics i afectant la imatge internacional del país.

Aquest incident subratlla no només les tensions entre Mèxic i Espanya, sinó també el debat més ampli sobre la representació política i la idoneïtat de la monarquia en la diplomàcia moderna. A mesura que Espanya es prepara per reavaluar la seva postura i les seves aliances, el món observa com es desenvoluparà aquest complex entramat diplomàtic en una era de ràpida evolució política global.

26/9/2024