27 de juliol de 2024 Escrit per Eduardo Montagut Publicat a Textos Obrers (Temps de lectura: 1 – 2 minuts)

L’èxit de les dones socialistes a l’hora d’incorporar les seves demandes i idees als programes de les diferents organitzacions, que hem estudiat en articles anteriors, no es va combinar amb una presència important de les mateixes en tasques de responsabilitat. En els diferents Congressos que es van celebrar, la seva presència va ser més aviat testimonial. Hi va haver molt poques delegades. Almenys, Margarita Nelken va aconseguir ser elegida vicepresidenta del Congrés del PSOE de 1932. A l’Executiva del Partit només hi va estar com a vocal Virginia González el 1915, sent elegida per a la nova Secretaria Femenina al Congrés de 1918, però aquesta funció va desaparèixer poc després. Es va tornar a discutir, sense gaire èxit, a mitjans dels anys vint.

A les Corts republicanes, a més de Margarita Nelken, van destacar les diputades socialistes Matilde de la Torre Gutiérrez, que a més seria directora general de Comerç i Política Aranzelària; María Lejárraga, destacada escriptora i defensora dels represaliats per la Revolució d’Octubre de 1934; i Julia Álvarez Resano, que va ser també la primera governadora civil espanyola.

A la guerra, al Congrés de 1937 es va recuperar la qüestió de la representació de la dona a l’organització per intentar demostrar que el Partit es preocupava per la dona davant el protagonisme comunista en aquest terreny. Es va encarregar a Matilde de la Torre que es preocupés d’aquest assumpte i es creés un Secretariat Femení. El 1938 el formaven Matilde Cantos, Claudina García i Julia Álvarez Resano, que actuava de secretària.

Moltes dones socialistes es van incorporar a organitzacions femenines de signe comunista, per col·laborar en l’esforç comú: Agrupació de Dones Antifeixistes i L’Unió de Dones de Catalunya, especialment. També convé citar la Unió de Noies de Madrid, controlada per les Joventuts Socialistes Unificades. Però hi ha testimonis de com era de complicat treballar amb sensibilitats diferents, com ho atestigua Matilde Cantos. Les tesis socialistes eren difícilment acceptades.