El treball sense fixar prèviament el salari era una evident forma d’explotació. Es pagava menys i hi havia ocultació de fanegues de terra segades.

Els socialistes es van queixar al mes de juny de 1929 de la situació laboral i salarial que, pel que sembla, era molt comuna al centre i sud d’Espanya en l’àmbit rural. Davant la sega, arribaven notícies, especialment de províncies castellanes, andaluses i extremenyes, que els patrons volien que les feines de la collita es fessin pel sistema de destall, encara que el de jornal tampoc semblava gaire millor, com tindrem ocasió de veure.

El treball sense fixar prèviament el salari era una evident forma d’explotació. Es pagava menys i hi havia ocultació de fanegues de terra segades. Pel que sembla, era comú que per fanega i quart segat el treballador cobrava l’import d’una. Però el problema principal tenia a veure, precisament, amb la negativa dels patrons a fixar prèviament el salari, establint-lo després d’haver realitzat el treball, de manera que als treballadors no els quedava altra opció que acceptar el preu establert. Allà on hi havia organització obrera s’havia aconseguit arribar a acords, però on no existia, els obrers havien hagut de «entregar-se sense condicions».

Amb el sistema de destall es pagava la sega d’una fanega de terra entre 15 i 17 pessetes. Com que aquesta extensió de terra no la podia segar un home, en cas que el blat es presentés bé, en menys de tres jornades d’unes quinze hores cadascuna, el jornal que s’aconseguia era ínfim, com podem calcular. En altres poblacions es treballava a jornal, però sempre establert pels patrons. En general, la patronal es posava d’acord, com en el cas de Jaén, on s’havia fixat un salari de 18 rals per tretze hores de treball.

En altres llocs, el jornal era de cinc pessetes o cinc i mitja, però amb un augment de la jornada, ja que arribava a quinze o més hores diàries. Treballar a jornal, per tant, tampoc semblava gaire millor. La patronal havia aconseguit, allà on no hi havia organització obrera, pagar l’hora de treball de sega a trenta-cinc cèntims. Així doncs, els obrers arribaven a treballar unes tretze hores diàries de mitjana a ple sol a raó d’aquest jornal.

Hem treballat amb el número 6354 de El Socialista del 21 de juny de 1929.