El segle XVII va començar amb una època que trencava la tendència bel·licista anterior, obrint-se un període de pau. En aquesta nova situació va influir la mort d’Isabel d’Anglaterra. Així doncs, Espanya i Anglaterra van signar la pau el 1604. Però un altre factor que va influir va ser la ruïna econòmica general, començant per la de la Monarquia Hispànica. Això va obligar a signar la Treva dels Dotze Anys amb Holanda (1609-1621), davant la incapacitat per costejar les despeses militars. Però aquesta situació no podia durar molt davant les tensions existents político-religioses en el si del Sacre Imperi Romà Germànic.

Al final, esclataria la Guerra dels Trenta Anys en aquest context, entre Ferran II, un emperador que havia emprès una política intransigent i els prínceps protestants alemanys. El conflicte local va acabar per estendre’s per gairebé tota Europa. Aquest conflicte en el si de l’Imperi es va convertir en un pretext perquè el que es ventillava, realment, era el manteniment de la hegemonia dels Habsburg o la fi d’aquesta hegemonia. Es van produir altres conflictes que es van imbricar en el general com el de les hostilitats hispano-holandeses una vegada acabada la Treva dels Dotze Anys.

Així doncs, els dos grans bàndols en la guerra es van organitzar de la següent manera: d’una banda, estarien les dues branques dels Habsburg, i de l’altra, tindríem a les potències rivals d’aquests Habsburgs, liderades per França que malgrat ser una Monarquia catòlica suportava als protestants alemanys i holandesos. La guerra va acabar amb la signatura de la Pau de Westfàlia de 1648. Les seves conseqüències per a la Monarquia Hispànica van ser importants perquè es va reconèixer oficialment la independència de les Províncies Unides, i va perdre la hegemonia a Europa, substituïda per la francesa. Però la Pau de Westfàlia no va acabar amb els conflictes a Europa. Espanya i França van continuar la guerra fins a la Pau dels Pirineus de 1659 que va suposar clarament el declivi de la Monarquia Hispànica, i la cessió a França del Rosselló, la Sardenya i l’Artois.