La burgesia victoriosa al segle XIX francès necessitava una versió de la Revolució Francesa acord amb els seus interessos. Un grup d’historiadors, alguns també polítics destacats, van oferir aquesta visió. En aquest treball, ens acostem als principals protagonistes de la tesi liberal-burgesa de la Revolució que va obrir la porta a l’ascens d’aquesta classe social.

El primer que hem de tractar és Adolphe Thiers (1797-1877), destacat polític que va exercir una activa oposició cap al rei Carles X, ministre posterior en el règim de Lluís Felip d’Orleans, i encarregat de posar els fonaments de la III República. Va escriure la primera obra completa de la Revolució, la Història de la Revolució Francesa (1823-1827), en deu volums. Thiers va realitzar una intensa tasca investigadora amb documents i entrevistes amb protagonistes supervivents per elaborar aquesta monumental obra, encara que se li retreu que és excessivament narrativa sense dedicar molta atenció a les causes de la Revolució. En tot cas, planteja els abusos de la Monarquia absoluta, estudia els problemes financers de les diferents etapes revolucionàries i defensa la monarquia constitucional enfront del radicalisme jacobí.

François Mignet (1796-1884) va ser un historiador liberal que va escriure una Història de la Revolució francesa (1824), molt en la línia de Thiers, decantant-se més per les qüestions polítiques. La Revolució era legítima perquè volia acabar amb les tiranies i les limitacions de l’Antic Règim. Les “classes respectables” van promoure el procés revolucionari per corregir aquests agravis i reformar les institucions antiquades. A més, va defensar el caràcter irreversible de la Revolució perquè quan una reforma es feia necessària i havia arribat el moment de plantejar-la res podia aturar-la.

Augustin Thierry (1795-1856) va publicar una recopilació d’articles amb el nom de Cartes sobre la Història de França, on fa una crítica a la historiografia clàssica francesa basada en la narració dels fets protagonitzats pels reis. Era l’hora de fer una nova història, més acord amb els interessos de la burgesia, encara que no va arribar a redactar-la.

François Guizot (1787-1874) va ser ministre de Lluís XVIII, però en defensar una postura liberal els sectors més reaccionaris del règim van aconseguir que caigués en 1822. Amb Thiers, en temps de Lluís Felip, va tornar a tenir altes responsabilitats polítiques. Va ser, a més, catedràtic a la Sorbona i va estudiar les Revolucions anglesa i francesa. Entre les seves obres destaquen la Història de la Revolució a Anglaterra (1826-1827) i la Història general de la civilització a Europa (1828). Guizot va defensar els assoliments burgesos i va atacar el Terror, que va patir, ja que el seu pare va ser guillotinat. Però tampoc era partidari de la república dels girondins. Guizot plantejarà la tesi que, tant a Anglaterra com a França, hi hauria una classe burgesa forta entre l’aristocràcia i el poble, que havia anat elaborant una ideologia i creat una nova classe política.

Finalment, Albert Laponneraye va publicar la seva Història de la Revolució Francesa des de 1789 fins a 1814, l’any 1838. L’origen de la Revolució estaria en l’opressió dels grups privilegiats sobre la burgesia i el poble. La Il·lustració havia estat la ideologia que hauria dotat de consciència a la burgesia. La causa immediata del procés revolucionari estaria en la crisi financera i econòmica de França.