En aquest article recordem la importància històrica de la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia en l’aniversari de la seva execució.

Ferrer i Guàrdia va néixer a Alella l’any 1854, en una família de pagesos benestants amb masia pròpia. Va ser autodidacta en la seva formació. El 1873 va emigrar a Barcelona per treballar com a ferroviari. Allà van començar les seves inquietuds: es va fer republicà, va ingressar a la maçoneria i va arribar a ser secretari del polític Ruiz Zorrilla. Es va haver d’exiliar a França, on va viure durant uns quinze anys, guanyant-se la vida ensenyant castellà i muntant negocis, sense deixar de conspirar contra la Restauració i involucrant-se en esdeveniments com l’afer Dreyfus. La seva postura, lògicament, es va alinear amb l’esquerra. A més, va col·laborar en la difusió de l’internacionalisme i va començar a interessar-se per les qüestions educatives.

Va tornar a Barcelona amb diners heretats d’una deixeble rica, fet que li va permetre obrir el 1901 l’Escola Moderna, un dels experiments pedagògics més interessants de la història de l’educació a Espanya

. Era una escola amb un ideari racionalista i igualitari, laica i àcrata, no coercitiva, on es practicava la coeducació, que Ferrer considerava natural. El 1906 ja comptava amb 175 alumnes, tot un èxit en comparació amb la trentena amb què va començar. Però aquesta iniciativa pedagògica va ser durament criticada pels sectors més reaccionaris i religiosos de la ciutat, patint diverses clausures fins a la seva desaparició el 1909. Tot i així, el seu exemple va ser seguit en molts ateneus llibertaris i escoles.

El 1909, Ferrer i Guàrdia va ser detingut en relació amb els fets de la Setmana Tràgica. Va ser executat el 13 d’octubre a Montjuïc, després de passar per un consell de guerra sumaríssim.

Va fundar una editorial amb el mateix nom, «Escola Moderna», dedicada a publicar textos sobre anarquisme, sindicalisme revolucionari, manuals escolars i divulgació científica. També va dirigir les publicacions «La Huelga General» i «Tierra y Libertad».

Els seus esforços pedagògics i de divulgació van trobar un gran ressò a Europa. A Bèlgica i França va fundar el 1907 la Lliga Internacional per l’Educació Racional de la Infància. A Nova York, el 1913 es va publicar el llibre Orígens i ideals de l’Escola Moderna, póstum i en anglès, que va consolidar la seva figura com l’anarquista espanyol més famós.

Ferrer i Guàrdia va ser acusat d’induir a l’assassinat quan un treballador de la seva editorial, Mateo Morral, va atemptar contra els reis el dia del seu casament a Madrid el 1906. Va ser absolt el 1907, però va ser vigilat de prop i la seva escola va ser clausurada. El 1909 va ser novament detingut en relació amb la Setmana Tràgica i executat després d’un consell de guerra. Aquest procés va provocar un escàndol internacional, i figures com H.G. Wells, A. Conan Doyle, G. Bernard Shaw o Kropotkin van intentar salvar-li la vida. Però Antonio Maura va voler que la condemna fos exemplar, fet que finalment va precipitar la seva caiguda del poder.

Posteriorment, en dues ocasions es va debatre al Congrés dels Diputats la petició de revisió del procés judicial, amb el suport dels parlamentaris republicans i de Pablo Iglesias, però la negativa dels partits dinàstics i de la Lliga Regionalista ho va impedir. Almenys, el 1911 es va revocar la part de la sentència relativa a la confiscació de béns.

Per a més informació es pot consultar la monografia de Juan Avilés Farré, Francisco Ferrer i Guardia: pedagog, anarquista i màrtir (Madrid, 2006). Sobre el procés judicial es pot consultar l’obra de Luis Simarro, El proceso Ferrer y la opinión europea (Madrid, 1900), i l’article de L.M. Lázaro Lorente, «El procés de Francisco Ferrer Guardia» a Tiempo de Historia número 84 (1981).