Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.

El Ministeri de Cultura adquireix ‘La processó de gegants a Brussel·les el 31 de maig de 1615’ de David Noveliers per al Museu Nacional del Prado

L’obra, adquirida per més de 500.000 euros, va ser una encàrrec dels arxiducs Albert d’Àustria i Isabel Clara Eugènia, governadors dels Països Baixos i destacats mecenes de l’Europa del segle XVII. La incorporació d’aquest quadre a la col·lecció de la pinacoteca té un significat especialment enriquidor perquè forma part d’una sèrie de vuit grans llenços, dels quals només se’n conserven sis, quatre d’ells ara al Prado.

La processó de gegants a Brussel·les el 31 de maig de 1615′ de David Noveliers

El Ministeri de Cultura ha adquirit per oferta de venda directa per a la col·lecció del Museu Nacional del Prado l’obra ‘La processó de gegants a Brussel·les el 31 de maig de 1615’, del pintor brusselenc David Noveliers, per un import de 504.450 euros. Aquest oli sobre llenç, d’especial interès artístic, antropològic i històric, va ser un encàrrec dels arxiducs Albert d’Àustria i Isabel Clara Eugènia, mecenes destacats de l’Europa de principis del segle XVII, el servei i suport als quals va contribuir al floresciment cultural de l’època.

La pintura, datada en 1616 i amb una dimensió de 118 x 237 centímetres, forma part d’una sèrie de vuit quadres que representen les celebracions organitzades el 1615 a Brussel·les amb motiu de la processó de Nostra Senyora del Sablon, fundada pel Gran Serment (o gremi dels Ballesters), una de les corporacions més prestigioses de Brussel·les.

El grup complet va ser enviat a Espanya pels arxiducs al rei Felip III, germà de la infanta, i en l’inventari de l’Alcàzar de Madrid el 1636 es descriuen cadascuna de les escenes, incloent la que narra aquesta obra: «El quart, de dotze peus de llarg i el mateix alt [que el quadre anterior], en què estan els quatre gegantons i quatre gegantets que van treure en aquesta festa, i hi ha una figura d’un cavall molt gran cobert de negre i damunt quatre homes armats amb les seves espases nues i en la dutxa coberta tres escuts d’armes».

De les vuit obres, només sis es conserven actualment. Dues pertanyen al Victoria and Albert Museum de Londres i, amb la incorporació de ‘La processó de gegants a Brussel·les el 31 de maig de 1615’ de David Noveliers, ja són quatre les que es troben al Prado. Les altres tres són ‘Festes de l’Ommegang a Brussel·les: processó de gremis’; ‘Festes de l’Ommegang a Brussel·les: processó de Nostra Senyora de Sablon’; i ‘Festa de Nostra Senyora del Bosc’, totes elles de Denis van Alsloot.

Festes de Brussel·les de 1615

Les festes, alhora populars i religioses, que s’organitzaven al voltant de la processó de Nostra Senyora del Sablon a Brussel·les havien anat perdent importància des dels seus anys d’apogeu al segle XVI. No obstant això, el 15 de maig de 1615, l’arxiduquessa Isabel Clara Eugènia (filla de Felip II i governadora dels Països Baixos meridionals com a princesa sobirana al costat del seu espòs l’arxiduc Albert d’Àustria), va participar en el campionat anual de tir emmarcat en aquestes festivitats. L’infanta va aconseguir abatre l’ocell («el papagai») col·locat sobre l’agulla de la torre de Nostra Senyora del Sablon, va ser proclamada reina de la confraria i les festes es van succeir durant diversos dies, recuperant així l’esplendor perdut.

Aquestes festivitats van suposar una oportunitat perquè els arxiducs reafirmessin la seva sobirania als Països Baixos i els vincles que els unien al poble i, al mateix temps, reforcessin la presència de la monarquia d’Espanya en aquest territori. Perquè quedés constància del succeït van encarregar els vuit quadres a diversos dels seus pintors de cort, entre ells, Denijs van Alsloot i David Noveliers. Un cop acabades, els arxiducs van enviar les pintures a Felip III i van passar a formar part de la col·lecció reial, col·locant-se a l’Alcàzar de Madrid. Finalment, la sèrie es va dispersar a finals del segle XVII.

Novetats en les col·leccions públiques

La incorporació d’aquesta obra als fons del Museu del Prado s’emmarca en la línia de treball del Ministeri de Cultura encaminada a enriquir i completar el patrimoni cultural espanyol. En els últims mesos, ha adquirit béns com l’escultura ‘Èxtasi de la Magdalena’ de Luisa Roldán per al Museu Nacional d’Escultura, a Valladolid; els olis ‘Jardí (casa de l’artista)’ i ‘Retrat del Dr. Francisco Rodríguez Sandoval’ de Joaquín Sorolla per al Museu Sorolla; o la trentena d’obres comprades a ARCO per al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. L’any passat, el Ministeri de Cultura va duplicar la inversió en compra de béns culturals per a les col·leccions públiques, fins a arribar als 14 milions d’euros i les 200 adquisicions.


Descubre más desde Isidora Cultural

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

  • Related Posts

    Leonor Plantagenet: una reina inglesa en el trono de Castilla

    Marta Poza Yagüe, Universidad Complutense de Madrid En septiembre de 1170 se celebraron en Tarazona (actual provincia de Zaragoza, España) los esponsales entre Alfonso VIII, rey de Castilla, y Leonor…

    Read more

    «José Ingenieros, un intelectual, tal vez olvidado» por Andrés Cascio

    De aquellos que vegetan moldeados por el medio «La imitación es la forma más sincera de admiración con la que puede pagar la mediocridad a la grandeza». Oscar Wilde José Ingenieros (1877–1925)…

    Read more

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Los textos de Opinión

    El «gran hermano» del registro de viajeros

    El «gran hermano» del registro de viajeros

    ¿Por qué es necesaria la socialdemocracia?: la vigencia del estado del bienestar, por Eduardo Montagut

    ¿Por qué es necesaria la socialdemocracia?: la vigencia del estado del bienestar, por Eduardo Montagut

    Las críticas veladas de «Au moulin de la galette», un oleo sobre lienzo de Ramón Casas (1866-1932)

    Las críticas veladas de «Au moulin de la galette», un oleo sobre lienzo de Ramón Casas (1866-1932)

    Contracaras: los peligros de la psicología positiva

    Contracaras: los peligros de la psicología positiva

    Fraseología y código restringido: pilares en el dominio del español

    Fraseología y código restringido: pilares en el dominio del español

    Temu y el desafío ético: cumplimiento de los derechos del consumidor en grandes plataformas digitales

    Temu y el desafío ético: cumplimiento de los derechos del consumidor en grandes plataformas digitales

    El universo del Principito, una reflexión sobre la odisea espiritual del migrante, por Rosa Amor

    El universo del Principito, una reflexión sobre la odisea espiritual del migrante, por Rosa Amor

    Amnesia, por Rosa Amor

    Amnesia, por Rosa Amor

    ¿Para qué sirve el patriotismo en España?

    ¿Para qué sirve el patriotismo en España?

    IA y el futuro del trabajo: navegando entre la promesa de progreso y el desafío de la equidad

    IA y el futuro del trabajo: navegando entre la promesa de progreso y el desafío de la equidad

    Los días cotidianos, el fígaro aniquilador, vericuetos, por Rosa Amor del Olmo

    Los días cotidianos, el fígaro aniquilador, vericuetos, por Rosa Amor del Olmo

    ¿Quién es hoy samaritano y quién judío?, por Rosa Amor

    ¿Quién es hoy samaritano y quién judío?, por Rosa Amor

    Descubre más desde Isidora Cultural

    Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

    Seguir leyendo

    Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.