La il·lustradora Cristina Durán i el seu marit, el guionista i dibuixant Miguel Ángel Giner, guardonats amb el Premi Nacional del Còmic el 2019, pateixen en primera persona els estralls de la DANA a Benetússer, un dels pobles més afectats i on la solidaritat, finalment, tindrà la seva pròpia història gràfica.

Allà van instal·lar el 1993 el seu taller, La Grúa Estudio, que comparteixen en ‘coworking’ amb Musilla Estudio i el dissenyador d’interiors Fernando Ortuño, i contigua al taller la seva casa familiar, tot completament inundat el passat 29 d’octubre.

«El que menys em ve de gust en aquests moments és agafar un llapis i un paper», assenyala Durán a EFE, però assegura que la resposta humana, la solidaritat que estan rebent, l’ajuda desinteressada tindrà «una història», la seva. «La resposta de la gent ha tingut tantes coses boniques, moments d’humor, de llàgrimes, d’impacte, que no contar-ho és un crim», assegura.

«He rebut ‘bizums’ de gent que no conec de res, fins i tot de l’estranger. Han vingut rius de gent, molts coneguts i amics, però també molts desconeguts trucant a la nostra porta per preguntar-nos si ens fa falta alguna cosa. Al poble s’han habilitat punts d’ajuda. Els bars que poden ofereixen menjar», agraeix.

Amics i companys de professió, com Paco Roca, María Herreros o Paula Bonet, per citar només alguns noms, els han ofert la seva ajuda. Alguns han posat a la venda originals de la seva obra per recaptar diners. «El món del còmic s’ha bolcat», assenyala Durán.

La tarda del dimarts 29, per sort, tota la seva família estava a casa. A la seva filla petita li havien cancel·lat les classes el dilluns a la universitat. La major, de 21 anys, amb paràlisi cerebral, estava al centre de dia de Torrent. L’Ajuntament d’aquesta localitat va avisar a les 15:00 hores que tancava escoles, comerços, tota activitat i «Laia, abans de les cinc, ja estava a casa».

Estaven en alerta però no plovia. «Feia molt vent, un vent molt rar i el cel molt fosc», recorda.

Cap a les set, Fran, un dels companys de l’estudi, va trucar a la seva porta. Venia del supermercat. Allà s’havia anat la llum, les comunicacions s’havien tallat i la gent començava a cridar que l’aigua venia pel carrer.

Fran es va dirigir a l’estudi per alertar-los. Van recollir els ordinadors, van protegir la fotocopiadora i Cristina, a casa seva, va agafar el imprescindible i més valuós en aquell moment: la medicació i els bolquers de la seva filla, una mica de menjar i les carpetes amb els papers importants i els va pujar al segon pis.

També es va refugiar a la casa una amiga de la seva filla menor que tornava de classes d’anglès. En veure l’aigua va trucar a la seva mare i aquesta li va dir que tornés enrere i anés a la casa més propera, la seva.

A les vuit del vespre l’aigua va començar a entrar per les portes. Els edredons i tovalloles que es van afanyar a posar en les escletxes no servien de res. Va arribar un moment que l’aigua va començar a pujar pel sumider de la dutxa i van pujar tots les escales amunt, al segon pis.

L’endemà va arribar l’impacte. «La nostra biblioteca de llibres, la nostra feina, la col·lecció de còmics de Miguel Ángel, que conservava de la seva infància, la nostra vida flotant al menjador», recorda. En pitjor situació es trobava l’espai que ocupaven els seus companys d’estudi, situats a la planta inferior.

«Estem devastats però vius. Nosaltres, al capdavall, amb una mà, un llapis i un ordinador ens podem arreglar. L’estudi està destrossat i costarà recuperar-lo, però no necessitem tants proveïdors com altres negocis del poble», lamenta Cristina.

«Tots els baixos han quedat arrasats. La botiga on compràvem la fruita no hi és. La nostra llibreria, ‘Somnis de paper’, no hi és. La fisioterapeuta no hi és. La impremta, el bar on anàvem a esmorzar, el centre de ioga, no hi són», detalla. «M’han llevat la meva vida quotidiana».

La feina de Cristina i Miguel Ángel té un marcat compromís social i ha tractat temes com la diversitat funcional, l’adopció, la cooperació, la denúncia social o la memòria històrica. Cristina es trobava immersa en un llibre sobre el càncer de mama, la seva pròpia història, ja que està rebent tractament per afrontar aquesta malaltia.

Una de les feines de la parella, ‘El dia 3’, que van realitzar en col·laboració amb la periodista Laura Ballester, un relat gràfic sobre l’accident de metro a València del 3 de juliol de 2006, en què 43 persones van perdre la vida i 47 van resultar ferides de gravetat, va ser guardonada amb el Premi Nacional del Còmic el 2019.

Aquest estiu van obrir una botiga en línia -paa.ge/cristinaduran/es- en la qual van posar a la venda làmines. En només tres dies, després de la difusió de la seva història per amics i coneguts a les xarxes socials, van vendre més de 13.000.

«No tinc ganes de dibuixar. No sé quan tardaré. Però aquesta solidaritat tindrà segur el seu relat gràfic», assegura l’il·lustradora, agraïda.